Jingrun Chen
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (zh) 陈景润 22 maig 1933 Fuzhou (RP Xina) |
| Mort | 19 març 1996 (62 anys) Pequín (RP Xina) |
| Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
| Membre de l'Assemblea Popular Nacional | |
| 1975 – Legislatura: sisena legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina, cinquena legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina, quarta legislatura de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Xiamen (1949–1953) Institut afiliat a la Universitat Normal de Fujian (1948–1949) |
| Director de tesi | Hua Luogeng |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | matemàtic, polític |
| Ocupador | Acadèmia Xinesa de les Ciències (1971–1984), malaltia de Parkinson Acadèmia Xinesa de les Ciències (1957–1966), Revolució Cultural Universitat de Xiamen, bibliotecari (1955–1957) |
| Membre de | Divisió Acadèmica de Matemàtiques i Física de l'Acadèmia Xinesa de les Ciències (1980–) |
| Interessat en | Matemàtiques |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Tianze Wang, Mingyao Zhang i Jianmin Liu |
| Família | |
| Cònjuge | Kun You |
| Pares | Yuanjun Chen |
Premis
| |
Jingrun Chen (xinès: 陈景润) (Fuzhou, 22 de maig de 1933 - Pequín, 19 de març de 1996) va ser un matemàtic xinès.
Vida i Obra
Chen va néixer a Fuzhou durant la Guerra Civil xinesa, tercer d'una família humil de dotze germans.[1] Quan tenia quatre anys va esclatar la Segona Guerra sino-japonesa i els japonesos van ocupar Fuzhou i tota la província de Fujian, mentre el seu pare que era empleat de correus va ser destinat a Sanyuan, a prop de la muntanya. La infància i adolescència de Chen no va ser, doncs, fàcil, enmig dels bombardejos i la devastació de les guerres.[2]
En acabar la guerra, la família va retornar a Fuzhou on Chen va acabar els seus estudis secundaris i, després, va fer un curs pre-universitari durant el qual es va apassionar per les matemàtiques i, en particular, per la conjectura de Goldbach.[2] El 1949 va ser admès en la universitat de Xiamen en la qual es va graduar el 1953.[3] A continuació va ser professor de matemàtiques de nivell infantil a una escola de Pequín, però en no agradar-li aquesta mena de docència h va arreglar per a tornar a Xiamen con bibliotecari de la universitat. El 1956 va conèixer Hua Luogeng qui havia anat a donar una conferència a Xiamen i es va convertir en el deixeble protegit del professor Luogeng.[4]
A partir de 1957 va ser assistent de Luogeng a l'Institut de matemàtiques de l'Acadèmia Xinesa de Ciències, però el 1966 tan ell com el seu mestre van ser destituïts amb motiu de la Revolució Cultural que pretenia anorrear qualsevol vestigi d'intel·lectualitat.[5] Els següents cinc anys es va veure obligat a fer treballs físics, sense cap contacte amb la seva especialitat. El 1971 les condicions es van relaxar, el 1976 va ser reconegut com un "heroi nacional" i, finalment, el 1980 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Ciències.[6]
Malauradament, el 1984 va patir un greu accident de bicicleta i, pocs mesos després, va patir, novament, un fort cop al cap. Arrel d'aquests accidents se li va diagnosticar la malaltia de Parkinson i va restar apartat de la vida acadèmica durant molts anys.[7] Tot i que va poder retornar a l'Acadèmia, les seves capacitats estaven molt minvades.[8] En els seus darrers anys, els seus alumnes van signar diversos articles amb el seu nom com a coautor sense que es conegui el seu grau de participació.
Chen, com el seu mestre, va ser un especialista en teoria de nombres i és recordat sobre tot pels seus treballs sobre la conjectura de Goldbach.[9] També son notables les seves aportaciones sobre nombres primers bessons[10][11] i el conegut com teorema de Chen (1966, amb demostració completa el 1973) que estableix que tot nombre parell prou gran pot ser expressat o com a suma de dos nombres primers o com a suma d'un primer i un semi-primer.
Referències
- ↑ Lei et al., 2016, p. 1.
- ↑ 2,0 2,1 Lei et al., 2016, p. 2.
- ↑ Lei et al., 2016, p. 3.
- ↑ Wang, 2022, p. 94.
- ↑ Lei et al., 2016, p. 4.
- ↑ Lei et al., 2016, p. 5.
- ↑ Lei et al., 2016, p. 6.
- ↑ Lei et al., 2016, p. 8.
- ↑ Jia, 2002, p. viii.
- ↑ Takloo-Bighash, 2018, p. 118.
- ↑ Trejos Buriticá i Muñoz Guerrero, 2022, p. 135-136.
Bibliografia
- Jia, Chaohua; Matsumoto, Kohji. Analytic Number Theory (en anglès). Springer, 2002. ISBN 978-1-4419-5214-1.
- Lei, Ting; Belykh, Evgenii; Dru, Alexander B.; Yagmurlu, Kaan; Elhadi, Ali M.; Nakaji, Peter; Preul, Mark C. «Chen Jingrun, China's famous mathematician: devastated by brain injuries on the doorstep to solving a fundamental mathematical puzzle» (en anglès). Journal of Neurosurgery, Vol. 41, Num. 1, 2016, pàg. 1-10. DOI: 10.3171/2016.2.FOCUS1595. ISSN: 0022-3085.
- Lu, Wen Chao «Exceptional set of Goldbach number» (en anglès). Journal of Number Theory, Vol. 130, Num. 10, 2010, pàg. 2359-2392. DOI: 10.1016/j.jnt.2010.03.017. ISSN: 0022-314X.
- Takloo-Bighash, Ramin. A Pythagoren Introduction to Number Theory (en anglès). Springer, 2018. ISBN 978-3-030-02603-5.
- Trejos Buriticá, Omar Iván; Muñoz Guerrero, Luis Eduardo «Dos algoritmos para hallar números primos gemelos en un rango específico usando programación funcional» (en castellà). Ciencia e Ingeniería Neogranadina, Vol. 32, Num. 2, 2022, pàg. 131-144. DOI: 10.18359/rcin.6252. ISSN: 0124-8170.
- Wang, Chadwick. «Masculinity and Nationhood: cultural roots for the "head in the clouds and feet on the ground" research in China». A: Mats Benner, Göran Marklund, Sylvia Schwaag Serger (eds.). Smart Policies for Societies in Transition (en anglès). Edward Elgar Publishing, 2022, p. 87-114. ISBN 978-1-78897-080-8.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jingrun Chen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Role Models >> Chen Jingrun» (en anglès). china.org. [Consulta: 5 gener 2024].
