Reanimació boca a boca

Plantilla:Infotaula intervencióReanimació boca a boca
modifica

La reanimació boca a boca, una forma de ventilació artificial, és l'acte d'assistir o estimular la respiració en què un rescatador pressiona la boca contra la de la víctima i bufa aire als pulmons de la persona.[1][2] La respiració artificial té moltes formes, però generalment comporta proporcionar aire a una persona que no respira o no fa un esforç respiratori suficient per si mateixa.[3] S'utilitza en un pacient amb un batec cardíac o com a part de la reanimació cardiopulmonar (RCP) per aconseguir la respiració interna. La tàctica fonamental dela respiració boca a boca, en la qual el socorrista exhala dins de la boca de l'infortunat, donant temps perquè la víctima exhali al seu torn. Cal mantenir les vies respiratòries clares i estimular la inhalació i l'exhalació. A diferència de la reanimació cardiorespiratòria, aquest mètode no implica les compressions toràciques per avivar la circulació sanguínia.

Procediment

L'obertura o alliberament de les vies aèries és la primera acció que se sol fer quan es constata que el pacient està en aturada respiratòria o cardiorespiratòria (quan no respira o quan no li batega el cor). Hi ha dues maneres de realitzar aquesta alliberament. Si no se sospita que el pacient pugui tenir una lesió cervical es realitzarà la "Maniobra Front-Mentó". Es posa una mà sobre el front, dos o tres dits de l'altra mà sobre la barbeta i s'eleva la barbeta, això allibera el pas de l'aire. Si se sospita que el pacient pugui tenir una lesió cervical es realitzarà la "Maniobra d'Elevació Mandibular". Es posa la mà en els dos extrems del darrere de la mandíbula (on la mandíbula s'acaba) i s'eleva la mandíbula. Cal inspeccionar la boca, si es veu algun objecte (xiclet, aliments, objectes estranys) es treu delicadament. Només eliminar els objectes que estiguin a la vista. El personal sanitari sol usar una cànula o tub Guedel.

Referències

  1. ↑ merriam-webster.com, mouth-to-mouth resuscitation noun
  2. ↑ Tortora, Gerard J; Derrickson, Bryan. Principles of Anatomy and Physiology. John Wiley & Sons Inc., 2006. 
  3. ↑ «Artificial Respiration». A: Encyclopædia Britannica [Consulta: 15 juny 2007]. 

Vegeu també

Bibliografia

  • Clinical Anesthesia. 6th. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2009. ISBN 978-0-7817-8763-5. 
  • Benumof's Airway Management: Principles and Practice. 2nd. Philadelphia: Mosby-Elsevier, 2007. ISBN 978-0-323-02233-0. 
  • Sushruta Samhita, Volume1: Sutrasthanam. Calcutta: Kaviraj Kunja Lal Bhishagratna, 1907. 
  • Committee on Trauma, American College of Surgeons. ATLS: Advanced Trauma Life Support Program for Doctors. 7th. Chicago: American College of Surgeons, 2004. ISBN 978-1-880696-31-6. 
  • Current Diagnosis & Treatment: Surgery. 13th. Nova York: McGraw-Hill Medical, 2010. ISBN 978-0-07-163515-8. 
  • «The Gale Encyclopedia of Alternative Medicine: L-R». A: JL Longe. The Gale Encyclopedia of Alternative Medicine, Volume 4: S–Z. 2nd. Farmington Hills, Michigan: Gale Cengage, 2005. ISBN 978-0-7876-7424-3. 
  • Mackenzie, M. The case of Emperor Frederick III.: full official reports by the German physicians and by Sir Morell Mackenzie. Nova York: Edgar S. Werner, 1888. 
  • Anesthesia, Volume 1. 5th. Philadelphia: Churchill Livingstone, 2000. ISBN 978-0-443-07995-5. 
  • Galen on Anatomical Procedures: Translation of the Surviving Books with Introduction and Notes. Londres: Oxford University Press/Wellcome Historical Medical Museum, 1956. ISBN 978-0-19-924016-6. 

Enllaços externs

  • e-Medicine
  • International Ventilator Users Network (IVUN) Arxivat 2018-10-05 a Wayback Machine.