Mòdul lliure

Si a l'estructura d'espai vectorial hom substitueix el cos d'escalars per un anell, l'estructura obtinguda és la de mòdul. Naturalment, moltes de les propietats es perden en aquest canvi i l'estructura de mòdul lliure és la que més s'acosta a la d'espai vectorial. Resulta significatiu que, per definir-la, només calgui reproduir el fet que qualsevol homomorfisme d'espais vectorials queda determinat quan se'n coneixen les imatges dels elements d'una base.

Posem això en una notació adequada: si M {\displaystyle M\,} i N {\displaystyle N\,} són espais vectorials i B {\displaystyle {\mathcal {B}}} és una base de M {\displaystyle M} , una aplicació j : B N {\displaystyle j:{\mathcal {B}}\longrightarrow N\,} informa quant a quina és la imatge de cada element de la base B {\displaystyle {\mathcal {B}}} de M {\displaystyle M} i només d'això. Però aleshores, ha quedat perfectament determinat un homomorfisme f : M N {\displaystyle f:M\longrightarrow N\,} de manera que si i : B M {\displaystyle i:{\mathcal {B}}\longrightarrow M\,} és la injecció natural, el següent diagrama

Diagrama

és commutatiu. La definició del A {\displaystyle A} -mòdul lliure sobre el conjunt de generadors explota aquest fet exhaustivament.

Definició

Siguin A {\displaystyle A} un anell commutatiu amb unitat i S {\displaystyle S} un conjunt. El A {\displaystyle A} -mòdul lliure sobre el conjunt de generadors S {\displaystyle S} , denotat F S {\displaystyle F_{S}} , és l'únic A {\displaystyle A} -mòdul proveït d'una aplicació i : S F S {\displaystyle i:S\longrightarrow F_{S}} que compleix que, per qualsevol altre A {\displaystyle A} -mòdul M {\displaystyle M} i qualsevol aplicació f : S M {\displaystyle f:S\longrightarrow M} , hi ha un únic homomorfisme de mòduls, f ~ : F S M {\displaystyle {\tilde {f}}:F_{S}\longrightarrow M} que fa que el següent diagrama

Mòdul lliure

sigui commutatiu, això és, que f = f ~ i {\displaystyle f={\tilde {f}}\circ i\,} .

Unicitat

Comencem per veure que, si h : F S F S {\displaystyle h:F_{S}\longrightarrow F_{S}\,} és un homomorfisme de mòduls que fa h i = i {\displaystyle h\circ i=i\,} , aleshores h {\displaystyle h} és la identitat. En efecte, en el diagrama de la dreta

Unicitat

la commutativitat és òbvia i la unicitat establerta per la definició per a i ~ = h {\displaystyle {\tilde {i}}=h\,} del diagrama de l'esquerra obliga que i ~ = h = Id F S {\displaystyle {\tilde {i}}=h={\mbox{Id}}_{F_{S}}\,} .

Sigui ara ( F S , i ) {\displaystyle \left(F'_{S},i'\right)\,} un altre mòdul lliure sobre el conjunt de generadors S {\displaystyle S} . Tenim els següents diagrames commutatius:

Unicitat

o sigui,

i = i ~ i , i = i ~ i {\displaystyle i'={\tilde {i'}}\circ i\,,\qquad i={\tilde {i}}\circ i'\,}

que, per substitució, dona

i = i ~ i ~ i = ( i ~ i ~ ) i , i = i ~ i ~ i = ( i ~ i ~ ) i {\displaystyle i'={\tilde {i'}}\circ {\tilde {i}}\circ i'=({\tilde {i'}}\circ {\tilde {i}})\circ i'\,,\qquad i={\tilde {i}}\circ {\tilde {i'}}\circ i=({\tilde {i}}\circ {\tilde {i'}})\circ i\,}

Ara bé, segons l'observació inicial, ha de ser

i ~ i ~ = Id F S , i ~ i ~ = Id F S {\displaystyle {\tilde {i'}}\circ {\tilde {i}}={\mbox{Id}}_{F'_{S}}\,,\qquad {\tilde {i}}\circ {\tilde {i'}}={\mbox{Id}}_{F_{S}}\,}

i, per tant, i ~ {\displaystyle {\tilde {i}}} i i ~ {\displaystyle {\tilde {i'}}} són inverses l'una de l'altra i, en conseqüència, els dos mòduls lliures, F S {\displaystyle F_{S}} i F S {\displaystyle F'_{S}} són isomorfs. A més, per la condició d'unicitat, no hi ha cap altre isomorfisme que respecti les aplicacions i {\displaystyle i} i i {\displaystyle i'} : tenim, doncs, que aquest isomorfisme és únic.

Generadors. Bases

El conjunt i ( S ) {\displaystyle i(S)\,} genera el mòdul lliure F S {\displaystyle F_{S}} , això és, qualsevol submòdul M F S {\displaystyle M\subset F_{S}\,} que contingui i ( S ) {\displaystyle i(S)\,} és exactament igual a F S {\displaystyle F_{S}} . A més, el conjunt i ( S ) {\displaystyle i(S)\,} és lliure, és a dir, els seus elements són linealment independents.

Per veure-ho, considerem les aplicacions

f : S F S / M f ( s ) = 0 , s S ζ : F S F S / M ζ ( φ ) = 0 , φ F S {\displaystyle {\begin{matrix}f:S\longrightarrow F_{S}/M&\\f(s)=0\,,&\forall s\in S\end{matrix}}\qquad \qquad {\begin{matrix}\zeta :F_{S}\longrightarrow F_{S}/M&\\\zeta (\varphi )=0\,,&\forall \varphi \in F_{S}\end{matrix}}\,}

i la projecció canònica π : F S F S / M {\displaystyle \pi :F_{S}\longrightarrow F_{S}/M\,} . Aleshores, els dos diagrames

Generadors

són òbviament commutatius i, de la unicitat, en resulta π = ζ {\displaystyle \pi =\zeta \,} , és a dir, que la projecció canònica és nul·la i, per tant, que M = F S {\displaystyle M=F_{S}\,} .

La independència lineal dels elements de i ( S ) {\displaystyle i(S)\,} es pot establir així: per a un element determinat s 0 S {\displaystyle s_{0}\in S\,} , considerem l'aplicació

f : S A {\displaystyle f:S\longrightarrow A\,}

f ( s ) = { 0 ,  si  s s 0 1 ,  si  s = s 0 {\displaystyle f(s)={\begin{cases}0\,,{\mbox{ si }}s\neq s_{0}\\1\,,{\mbox{ si }}s=s_{0}\\\end{cases}}\,}

En considerar l'anell A {\displaystyle A\,} com a A {\displaystyle A} -mòdul, hi ha el morfisme induït al mòdul lliure f ~ : F S A {\displaystyle {\tilde {f}}:F_{S}\longrightarrow A\,} que fa f = f ~ i {\displaystyle f={\tilde {f}}\circ i\,} . Prenem ara qualsevol suma finita

s S a s i ( s ) = 0 {\displaystyle \sum _{s\in S}a_{s}i(s)=0}

Tenim:

0 = f ~ ( 0 ) = f ~ ( s S a s i ( s ) ) = s S a s f ~ ( i ( s ) ) = s S a s f ( s ) = a s 0 f ( s 0 ) = a s 0 {\displaystyle 0={\tilde {f}}(0)={\tilde {f}}\left(\sum _{s\in S}a_{s}i(s)\right)=\sum _{s\in S}a_{s}{\tilde {f}}\left(i(s)\right)=\sum _{s\in S}a_{s}f(s)=a_{s_{0}}f\left(s_{0}\right)=a_{s_{0}}}

i, com que això s'esdevé per qualsevol índex s 0 S {\displaystyle s_{0}\in S\,} , resulta que a s = 0 , s S {\displaystyle a_{s}=0\,,\forall s\in S} i la independència lineal queda demostrada. Aleshores, i ( S ) {\displaystyle i(S)\,} és una base del mòdul lliure F S {\displaystyle F_{S}} .

Inversament, tot A {\displaystyle A} -mòdul M {\displaystyle M\,} proveït d'una base B {\displaystyle {\mathcal {B}}\,} , és a dir, d'un conjunt de generadors lliure, és un mòdul lliure sobre aquest conjunt de generadors. En efecte, primer definim l'aplicació

i : B M {\displaystyle i:{\mathcal {B}}\longrightarrow M}

i ( b ) = b {\displaystyle i(b)=b}

i ara, si N {\displaystyle N\,} és un altre A {\displaystyle A} -mòdul i f : B N {\displaystyle f:{\mathcal {B}}\longrightarrow N\,} és una aplicació qualsevol de B {\displaystyle {\mathcal {B}}} a N {\displaystyle N} , l'aplicació

f ~ : M M {\displaystyle {\tilde {f}}:M\longrightarrow M}

f ~ ( φ ) = f ~ ( b B a b b ) = b B a b f ( b ) {\displaystyle {\tilde {f}}(\varphi )={\tilde {f}}\left(\sum _{b\in {\mathcal {B}}}a_{b}b\right)=\sum _{b\in {\mathcal {B}}}a_{b}f(b)}

és, trivialment, un homomorfisme de M {\displaystyle M\,} a N {\displaystyle N\,} i el següent diagrama

Bases

és commutatiu.

En particular, si l'anell A {\displaystyle A} és un cos, aleshores M {\displaystyle M} és un espai vectorial sobre A {\displaystyle A} i, com a tal, té almenys una base. En conseqüència, tots els espais vectorials són lliures sobre cadascuna de les seves bases.

En realitat, allò que descriu aquest apartat és que un homomorfisme entre A {\displaystyle A} -mòduls, el domini del qual és lliure, queda determinat per les imatges dels elements d'una base qualsevol del domini.

A-mòduls lliures de generació finita

Si S {\displaystyle S\,} és un conjunt finit, el A {\displaystyle A} -mòdul lliure F S {\displaystyle F_{S}\,} es diu de generació finita o finitament generat. Hom pot considerar, sense inconvenient, substituir el conjunt S {\displaystyle S} , de n {\displaystyle n} elements, pel conjunt finit

{ 1 , 2 , , n } {\displaystyle \left\{1,2,\ldots ,n\right\}\,}

Aleshores, F S {\displaystyle F_{S}\,} se sol denotar per A n {\displaystyle A^{n}\,} , tot expressant que el mòdul lliure sobre el conjunt { 1 , 2 , , n } {\displaystyle \left\{1,2,\ldots ,n\right\}} no és altra cosa que el producte directe de n {\displaystyle n\,} exemplars de l'anell A {\displaystyle A\,} , els elements en són n {\displaystyle n} -tuples d'elements de l'anell, amb la suma de n {\displaystyle n} -tuples i la multiplicació per elements de l'anell en la forma usual.

Matrius

Si A n {\displaystyle A^{n}\,} és l' A {\displaystyle A} -mòdul lliure amb generadors { 1 , 2 , , n } {\displaystyle \left\{1,2,\ldots ,n\right\}} , i A m {\displaystyle A^{m}\,} és un altre mòdul lliure, una aplicació f : { 1 , 2 , , n } A m {\displaystyle f:\left\{1,2,\ldots ,n\right\}\longrightarrow A^{m}} determina un únic homomorfisme f ~ : A n A m {\displaystyle {\tilde {f}}:A^{n}\longrightarrow A^{m}\,} entre ambdós mòduls. La descripció de l'aplicació f {\displaystyle f\,} se sol fer mitjançant una matriu de m {\displaystyle m\,} files i n {\displaystyle n\,} columnes,

( a i , j ) , i = 1 , , m , j = 1 , , n {\displaystyle {\begin{pmatrix}a_{i,j}\end{pmatrix}}\,,\quad i=1,\ldots ,m\,,\quad j=1,\ldots ,n\,}

d'elements de l'anell A {\displaystyle A} de manera que la columna j {\displaystyle j} conté l'expressió de f ( j ) A m {\displaystyle f(j)\in A^{m}} en alguna base d'aquest últim mòdul. La matriu, doncs, determina l'homomorfime f ~ {\displaystyle {\tilde {f}}\,} de manera unívoca.

En conseqüència, l'àlgebra de les matrius m × n {\displaystyle m\times n\,} d'elements de l'anell A {\displaystyle A} és isomorfa a l'àlgebra dels homomorfismes de A n {\displaystyle A^{n}} a A m {\displaystyle A^{m}} .

Existència

Construirem ara efectivament el A {\displaystyle A} -mòdul lliure sobre un conjunt de generadors S {\displaystyle S} . El conjunt F s {\displaystyle F_{s}} és el conjunt de totes les funcions φ : S A {\displaystyle \varphi :S\longrightarrow A\,} que prenen el valor 0 A {\displaystyle 0\in A\,} excepte en un nombre finit d'elements de S {\displaystyle S} . Clarament, les operacions

( φ + ψ ) ( s ) = φ ( s ) + ψ ( s ) , ( a φ ) ( s ) = a ( φ ( s ) ) , φ , ψ F S , s S , a A {\displaystyle \left(\varphi +\psi \right)(s)=\varphi (s)+\psi (s)\,,\qquad \left(a\varphi \right)(s)=a\left(\varphi (s)\right)\,,\qquad \varphi ,\psi \in F_{S}\,,\quad s\in S\,,\quad a\in A\,}

fan de F s {\displaystyle F_{s}} un A {\displaystyle A} -mòdul.

Però l'aplicació i : S F S {\displaystyle i:S\longrightarrow F_{S}} definida per

i ( s ) ( t ) = { 0 ,  si  s t 1 ,  si  s = t s , t S {\displaystyle i(s)(t)={\begin{cases}0\,,{\mbox{ si }}s\neq t\\1\,,{\mbox{ si }}s=t\\\end{cases}}\qquad s,t\in S\,}

fa de F s {\displaystyle F_{s}} el A {\displaystyle A} -mòdul lliure sobre un conjunt de generadors S {\displaystyle S} . En efecte, sigui f : S M {\displaystyle f:S\longrightarrow M\,} una aplicació del conjunt S {\displaystyle S\,} sobre un cert A {\displaystyle A} -mòdul M {\displaystyle M\,} . L'aplicació

f ~ : F S M {\displaystyle {\tilde {f}}:F_{S}\longrightarrow M\,}

f ~ ( φ ) = s S φ ( s ) f ( s ) {\displaystyle {\tilde {f}}(\varphi )=\sum _{s\in S}\varphi (s)f(s)}

és un morfisme d' A {\displaystyle A} -mòduls perquè

f ~ ( φ + ψ ) = s S ( φ + ψ ) ( s ) f ( s ) = s S ( φ ( s ) + ψ ( s ) ) f ( s ) = s S φ ( s ) f ( s ) + s S ψ ( s ) f ( s ) = f ~ ( φ ) + f ~ ( ψ ) {\displaystyle {\tilde {f}}(\varphi +\psi )=\sum _{s\in S}\left(\varphi +\psi \right)(s)f(s)=\sum _{s\in S}\left(\varphi (s)+\psi (s)\right)f(s)=\sum _{s\in S}\varphi (s)f(s)+\sum _{s\in S}\psi (s)f(s)={\tilde {f}}(\varphi )+{\tilde {f}}(\psi )}

f ~ ( a φ ) = s S ( a φ ( s ) ) f ( s ) = s S a φ ( s ) f ( s ) = a s S φ ( s ) f ( s ) = a f ~ ( φ ) {\displaystyle {\tilde {f}}(a\varphi )=\sum _{s\in S}\left(a\varphi (s)\right)f(s)=\sum _{s\in S}a\varphi (s)f(s)=a\sum _{s\in S}\varphi (s)f(s)=a{\tilde {f}}(\varphi )}

i, si f ~ : F S M {\displaystyle {\tilde {f'}}:F_{S}\longleftrightarrow M\,} és un altre morfisme que fa f ~ i = f {\displaystyle {\tilde {f'}}\circ i=f\,} , aleshores, per a φ F S {\displaystyle \varphi \in F_{S}\,} , com que i ( S ) {\displaystyle i(S)\,} genera F S {\displaystyle F_{S}} ,

φ = s S a s i ( s ) {\displaystyle \varphi =\sum _{s\in S}a_{s}i(s)}

i

f ~ ( φ ) = f ~ ( s S a s i ( s ) ) = s S a s f ~ ( i ( s ) ) = s S a s f ( s ) = s S a s f ~ ( i ( s ) ) = f ~ ( s S a s i ( s ) ) = f ~ ( φ ) {\displaystyle {\tilde {f'}}\left(\varphi \right)={\tilde {f'}}\left(\sum _{s\in S}a_{s}i(s)\right)=\sum _{s\in S}a_{s}{\tilde {f'}}(i(s))=\sum _{s\in S}a_{s}f(s)=\sum _{s\in S}a_{s}{\tilde {f}}(i(s))={\tilde {f}}\left(\sum _{s\in S}a_{s}i(s)\right)={\tilde {f}}\left(\varphi \right)}

i, per tant, f ~ = f ~ {\displaystyle {\tilde {f'}}={\tilde {f}}\,} . En conseqüència, el A {\displaystyle A} -mòdul F S {\displaystyle F_{S}\,} així construït és el A {\displaystyle A} -mòdul lliure generat pel conjunt S {\displaystyle S} .

Referències

  • Garrett, Paul (2005). Free modules, PIDs, finitely-generated modules over PIDs (postscript)
  • PlanetMath: free module[Enllaç no actiu]
  • PlanetMath: free vector space over a set[Enllaç no actiu]
  • Vegeu aquesta plantilla
Dimensió
Espais dimensionals
Tesseracte animat
Altres dimensions
  • Krull
  • Cobertura de Lebesgue
  • Inductiva
  • Hausdorff
  • Minkowski
  • Fractal
  • Graus de llibertat
Polítops i formes
Dimensions per nombre
  • Zero
  • Una
  • Dues
  • Tres
  • Quatre
  • Cinc
  • Sis
  • Set
  • Vuit
  • Nou
  • n-dimensions
  • Dimensions negatives
Categoria