Leo Moser

Infotaula de personaLeo Moser
Biografia
Naixement11 abril 1921 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 1970 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Edmonton (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRosh Pina Memorial Park 49° 57′ 47″ N, 97° 04′ 50″ O / 49.963023°N,97.080643°O / 49.963023; -97.080643 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (1946–1950)
Universitat de Toronto (1944–1945)
Universitat de Manitoba (–1944) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaOn Sets of Integers which Contain No Three in Arithmetical Progression and on Sets of Distances Determined by Finite Point Sets Modifica el valor a Wikidata (1950 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiAlfred Brauer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Alberta (1951–1970) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • Teorema de Lambek-Moser
  • Seqüència de Moser-De Bruijn
  • Problema de la corba de Moser
  • graf de Moser
  • Equació d'Erdős-Moser
  • Problema del sofà Modifica el valor a Wikidata
Estudiant doctoralHarvey Abbott, John W. Moon, Mangesh Murdeshwar, Robert MacLeod, Marilyn Faulkner i James Riddell Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEva Moser
ParesRobert Moser i Laura Feurstein
GermansWilliam Moser Modifica el valor a Wikidata

Leo Moser (Viena, 11 d'abril de 1921 - Edmonton, 9 de febrer de 1970) va ser un matemàtic canadenc d'origen austríac.

Vida i obra

Tot i haver nascut a Àustria, la família es va traslladar al Canadà quan ell era molt petit; el seu germà petit, Willy, també un matemàtic reconegut, ja va néixer a Winnipeg, la ciutat en la qual es va assentar la família.[1] Després de ser escolaritzat a Winnipeg, es va graduar a la universitat de Manitoba el 1944, va obtenir el màster a la universitat de Toronto l'any següent i el 1950 es va doctorar a la universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill amb una tesi en teoria de nombres dirigida per Alfred Brauer.[2] Després d'un curs fent de professor al Texas Technical College va ser contractat per la universitat d'Alberta en la qual va romandre fins a la seva mort el 1970. Moser va patir des de ben petit una cardiopatia, que li va complicar la vida i que, finalment, el va dur a una mort prematura.[3]

Els seus treballs principals van ser en teoria de nombres, camp en el qual va demostrar un teorema que porta el seu nom que afirma que si ( k , m ) {\displaystyle (k,m)} son solucions de l'equació d'Erdős-Moser, 1 k + 2 k + . . . + ( m − 2 ) k + ( m − 1 ) k = m k {\displaystyle 1^{k}+2^{k}+...+(m-2)^{k}+(m-1)^{k}=m^{k}} , i k ≥ 2 {\displaystyle k\geq 2} , aleshores m > 10 10 6 {\displaystyle m>10^{{10}^{6}}} .[4]

També va fer aportacions interessants en altres branques de les matemàtiques com la geometria amb el problema del sofà o el problema de la corba.[5] El seu germà i altres autors van publicar un llibre amb problemes de problemes de geometria discreta basat principalment en una llista de problemes seva.[6]

Moser va ser una persona amb un gran sentit de l'humor i va escriure nombrosos versos irònics i satírics sobre les matemàtiques i els matemàtics.[7] A més, també va ser un notable jugador d'escacs que va guanyar alguns tornejos canadencs.

Referències

Bibliografia

  • Baoulina, Ioulia N.; Moree, Pieter. «Forbidden Integer Ratios of Consecutive Power Sums». A: Jürgen Sander, Jörn Steuding, Rasa Steuding (eds.). From Arithmetic to Zeta-Functions (en anglès). Springer, 2016, p. 1-30. ISBN 978-3-319-28202-2. 
  • Brass, Peter; Moser, William; Pach, János. Research Problems in Discrete Geometry (en anglès). Springer, 2005. ISBN 978-0387-23815-8. 
  • Mientka, W.E. «Professor Leo Moser - Reflections of a Visit» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 72, Num. 6, 1972, pàg. 609-614. DOI: 10.1080/00029890.1972.11993094. ISSN: 0002-9890.
  • Norwood, Rick; Poole, George; Laidacker, Michael «The Worm Problem of Leo Moser» (en anglès). Discrete & Computational Geometry, Vol. 7, Num. 2, 1972, pàg. 153-162. DOI: 10.1007/BF02187832. ISSN: 0179-5376.
  • Shelah, Saharon «Note on a min-max problem of Leo Moser» (en anglès). Journal of Combinatorial Theory, Vol. 6, Num. 3, 1969, pàg. 298-300. DOI: 10.1016/S0021-9800(69)80090-6. ISSN: 0021-9800.
  • Soifer, Alexander. The Mathematical Coloring Book (en anglès). Springer, 2009. ISBN 978-0-387-74640-1. 
  • Wyman, Max «Biographical Sketch Leo Moser» (en anglès). The Rocky Mountain Journal of Mathematics, Vol. 1, Num. 2, 1971, pàg. 255-257. ISSN: 0035-7596.
  • Wyman, M. «Leo Moser 1921-1970» (en anglès). Canadian Mathematical Bulletin, Vol. 15, Num. 1, 1972, pàg. 1-8. DOI: 10.4153/CMB-1972-001-9. ISSN: 0008-4395.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leo Moser» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Leo Moser» (en anglès). Chess Games. [Consulta: 3 març 2023].
Registres d'autoritat
Bases d'informació