La gata negra
Walk on the Wild Side  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Edward Dmytryk |
| Protagonistes | Laurence Harvey Capucine Jane Fonda Anne Baxter Barbara Stanwyck Karl Swenson Juanita Moore Lee Marvin Don "Red" Barry John Anderson Ken Lynch Joanna Moore Richard Rust |
| Producció | Charles K. Feldman |
| Dissenyador de producció | Richard Sylbert |
| Guió | John Fante i Ben Hecht |
| Música | Elmer Bernstein |
| Fotografia | Joseph MacDonald |
| Muntatge | Harry W. Gerstad |
| Vestuari | Charles Lemaire |
| Productora | Columbia Pictures |
| Distribuïdor | Columbia Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1962 |
| Durada | 114 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Rodatge | Nova Orleans |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema LGBT |
| Tema | prostitució |
| Lloc de la narració | Nova Orleans |
         | |
La gata negra (títol original en anglès Walk on the Wild Side) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edward Dmytryk i estrenada l'any 1962. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Dove Linkhorn (Laurence Harvey) viatja fins a Nova Orleans per buscar Hallie (Capucine), un vell amor. Però ara Hallie és la principal atracció del bordell Doll House, regentat per Jo Courtney (Barbarba Stanwyck), una madame lesbiana. A Texas, Dove va conèixer Kitty Twist (Jane Fonda), una jove que va viatjar amb ell fins a Nova Orleans i ha començat a treballar també en el bordell.[2]
Repartiment
- Laurence Harvey: Dove Linkhorn
- Capucine: Hallie Gerard
- Jane Fonda: Kitty Twist
- Anne Baxter: Teresina
- Barbara Stanwyck: Jo Courtney
- Joanna Moore: Miss Precious
- Richard Rust: Oliver
- Karl Swenson: Schmidt
- Don "Red" Barry: Dockery
- Juanita Moore: Mama
- John Anderson: Preacher
- Ken Lynch: Frank Bonito
- Todd Armstrong: Tinent Omar Stroud
Crítica
El film ajunta drama, romanticisme i crítica social. El tema que tracta (prostitució) i la manera com ho fa, determinen que aixequi polèmica i causi escàndol en el si d'una part del públic, no acostumat a la desimboltura i naturalitat amb què s'exposen qüestions com l'orientació homosexual clarament acceptada d'una dona, l'ambient de corrupció i degradació personal que es viu al món interior del prostíbul, la gravetat de la violència que s'exerceix sobre les pupil·les, la situació real de retenció i pràctic segrest en què es troben atrapades i les sagnants amenaces sobre la vida que els afecten. És la primera pel·lícula americana que presenta explícitament en pantalla un cas d'amor lèsbic.
Destaca la interpretació fresca, natural i convincent, d'una joveníssima Jane Fonda, en la seva segona intervenció al cinema, que contribueix a fixar la seva categoria de sex-symbol dels anys 60. Barbara Stanwyck i Anne Baxter, embarassada durant el rodatge, mostren els seus dots interpretatives. Capucine, vestida amb els últims models de Pierre Cardin, és fascinant com a dona, però la seva interpretació pateix d'algunes rigideses i és poc expressiva. El corretjós Laurence Harvey sembla no trobar-se còmode en el paper que se li assigna, allunyat de les seves aptituds pròpies, sempre limitades.
La banda sonora, d'Elmer Bernstein recull una de les seves partitures més recordades i celebrades. Sobresurt el tema principal, candidat a l'Oscar a la millor cançó.[3]
