Gabriele d'Annunzio
![]() (1922) ![]() | |||||
Nom original | (it) Gabriele D’Annunzio ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||
Naixement | 12 març 1863 ![]() Pescara (Regne d'Itàlia) ![]() | ||||
Mort | 1r març 1938 ![]() Gardone Riviera (Itàlia) ![]() | ||||
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() | ||||
Sepultura | Vittoriale degli italiani ![]() | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Nacionalitat | ![]() | ||||
Religió | Ateisme ![]() | ||||
Formació | Universitat de Roma La Sapienza Internat nacional Francesco Cicognini ![]() | ||||
Activitat | |||||
Lloc de treball | Rijeka ![]() | ||||
Ocupació | dramaturg, escriptor, assagista, guionista, aviador, periodista, militar, poeta, polític, llibretista ![]() | ||||
Activitat | 1915 ![]() ![]() | ||||
Partit | Dreta Històrica Extrema Esquerra Històrica Italian Nationalist Association (en) ![]() ![]() | ||||
Membre de | Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique (1921–1938) Accademia della Crusca ![]() | ||||
Carrera militar | |||||
Branca militar | Regio Esercito ![]() | ||||
Rang militar | tinent coronel soldat ras ![]() | ||||
Conflicte | Primera Guerra Mundial ![]() | ||||
Participà en | |||||
10 febrer 1918 | burla de Bakar | ||||
1912 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 ![]() | ||||
Obra | |||||
Obres destacables
| |||||
Localització dels arxius |
| ||||
Altres | |||||
Títol | Prince of Montenevoso (en) ![]() ![]() | ||||
Cònjuge | Maria Hardouin ![]() | ||||
Parella | Maria Gravina Cruyllas (en) ![]() Alessandra Carlotti di Rudinì (en) ![]() Eleonora Duse (1898–1901) Margherita Besozzi di Castelbarco (1919–) ![]() | ||||
Fills | Mario D'Annunzio (en) ![]() ( ![]() Renata D'Annunzio (en) ![]() ( ![]() ![]() Ugo Veniero D'Annunzio ( ![]() Gabriellino D'Annunzio ( ![]() Gabriele Cruillas (en) ![]() ( ![]() ![]() ![]() | ||||
Premis
| |||||
Signatura ![]() ![]() | |||||
![]() ![]() | |||||
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Gabriele d'Annunzio (italià: Gabriele D’Annunzio) (Pescara, 12 de març de 1863 - Gardone Riviera, 1 de març de 1938) fou un novel·lista, poeta i dramaturg italià.
En política des del 1897, milità en partits d'extrema dreta i després en el socialisme. Posteriorment adoptà la ideologia feixista (era amic de Mussolini).[1] El 1921 va ser escollit membre estranger de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique.[2]
Durant quinze mesos tingué sota el seu poder l'enclavament de Fiume, en protesta per la pèrdua de la sobirania d'Itàlia i declarant l'Estat Lliure de Fiume, després de quedar controlat pels aliats a la fi de la Primera Guerra Mundial.
Vittoriale degli italiani
La seva casa Vittoriale degli italiani («monument a la victòria dels italians») al municipi de Gardone Riviera alberga un conjunt de museus, dirigit des de 2008 per l'historiador i publicista Giordano Bruno Guerri.[3][4]
Novel·les
- Il Piacere, 1889
- Giovanni Episcopo, 1891
- L'innocente, 1892
- Il trionfo della morte, 1894
- Le vergini delle rocce, 1895
- Il fuoco, 1900
- Forse che sì forse che no, 1910.
Obra dramàtica
- Sogno d'un mattino di primavera, 1897.
- Sogno d'un tramonto d'autunno, 1897.
- La gloria, 1899.
- La città morta, 1899.
- La Gioconda, 1899.
- Francesca da Rimini, 1902. Obra a la qual hi posà música el compositor sicilià Antonio Scontrino (1850-1922)[5]
- L'Etiopia in fiamme, 1904.
- La figlia di Jorio, 1904.
- La fiaccola sotto il moggio, 1905.
- Più che l'amore, 1906.
- La nave, 1908.
- Fedra, 1909.
- Le Chèvrefeuille, 1910.
- Il ferro, 1910.
- Le martyre de Saint Sébastien, 1911.
- Parisina, 1912.
- La Pisanelle, 1913.
- Il Fuoco, Obra a la qual hi posà música el compositor florentí Enrico Toselli (1833-1926)[6]
Traduccions al català
- La llàntia de l'odi, traducció de Salvador Vilaregut i Martí de l'obra La fiaccola sotto il moggio. Fou estrenada al Teatre Romea el 10 de gener del 1908, amb Margarida Xirgu com a actriu principal i direcció d'Adrià Gual. Edició del 1908.[7]
- L'innocent. Traducció d'Alba Dedeu. Martorell: Adesiara editorial, 2016
Referències
- ↑ Sidera, Alba. Feixisme persistent : radiografia de la Itàlia de Matteo Salvini. Barcelona: Saldonar, febrer del 2020. ISBN 978-84-17611-30-9.
- ↑ van Nuffel, Robert. «Gabriele D'Annunzio» (en francès). Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique. [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ «I primi 10 anni di Giordano Bruno Guerri al Vittoriale degli Italiani» (en italià). Garda Post, 08-10-2018 [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ «Cultura, Giordano Bruno Guerri riconfermato alla guida del "Vittoriale degli Italiani» (en italià). Secolo d'Italia, 01-12-2021. [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 54, pàg. 869 (ISBN 84-239-4554-5)
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 62, pàg. 1575 (ISBN 84-239-4562-6)
- ↑ «Noticias de espectáculos». La Vanguardia, 10-01-1908, pàg. 9.
En altres projectes de Wikimedia: | |
![]() | Commons (Galeria) ![]() |
![]() | Commons (Categoria) ![]() |
![]() | Viquidites |