Gírgola de panical

Infotaula d'ésser viuGírgola de panical
Pleurotus eryngii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell aplanat deprimit

Làmina

Himeni decurrent

Edibilitat

Excel·lent comestible

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Blanc

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaPleurotaceae
GènerePleurotus
EspèciePleurotus eryngii Modifica el valor a Wikidata
(De Cand.) Gillet 1874
Nomenclatura
BasiònimAgaricus eryngii Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Agaricus eryngii
Agaricus ferulae
Pleurotus fuscus
Pleurotus eryngii var. elaeoselini
Pleurotus eryngii var. ferulae
Pleurotus eryngii var. laserpitii
Pleurotus eryngii var. thapsiae
Pleurotus eryngii var. tingitanus
Pleurotus fuscus var. ferulae Modifica el valor a Wikidata

La gírgola de panical, gírgola d'espinacal, gírgola de card, cadorla o gírgola vera (Pleurotus eryngii, del grec eryngion -panical-) és un bolet d'excel·lent qualitat gastronòmica, encara que poc conegut als Països Catalans pel fet de sortir molt poc. En canvi, a la resta d'Ibèria és molt més freqüent i a Castella, amb ben poca tradició boletaire, ha estat sempre cercat i apreciat. Potser la clau del seu èxit, en un país en què no es menjaven els bolets de cap altra mena, rau en la facilitat de conèixer-lo, més que per la seua fesomia pel lloc on creix: sobre les arrels del card girgoler (Eryngium campestre), també anomenat panical campestre, que a Castella es coneix per cardo corredor i aquest bolet per seta de cardo.

Morfologia

Es tracta d'un bolet molsut que es pot fer relativament gros, amb un barret de 3 a 12 cm, d'un color terrós, tancat quan surt i aplanat amb el temps, a sota del qual hi ha làmines molt decurrents, blanquinoses, desiguals, amb laminetes curtes intercalades.

El peu és curt i afuat, i bé que algunes vegades està situat al bell mig del barret, el més freqüent és que surti tirat cap a un cantó.

La carn és compacta, blanca, i de gust dolç.

Hàbitat

Surt a la tardor en erms i camps abandonats on creixen els panicals, i també prop de la platja (sobre les arrels del panical marí i de la canyaferla), a les vores dels camins i a muntanya.

Comestibilitat

Per les seues virtuts a la cuina, s'ha conreat amb èxit en alguns països europeus.

Cultiu

Exemplars cultivats de gírgola de panical (Pleurotus eryngii)

Bibliografia

  • Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 136-137.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gírgola de panical
  • Informació culinària sobre la gírgola de panical. Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine. (anglès)
  • La gírgola de panical a l'Index Fungorum. (anglès)
  • Fotografies del conreu de la gírgola de panical. Arxivat 2016-11-01 a Wayback Machine. (anglès)
  • Fotografies de gírgoles de panical en diferents estats de maduresa.
Bases de dades taxonòmiques
BioLib COL EOL GBIF IF IN MycoBank NCBI OTL