Faisal ibn Turki

Infotaula de personaFaisal ibn Turki

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ar) فيصل بن تركي بن سعيد Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juny 1864 Modifica el valor a Wikidata
Bombai Modifica el valor a Wikidata
Mort4 octubre 1913 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Masqat Modifica el valor a Wikidata
Sultà d'Oman
4 juny 1888 – 9 octubre 1913
← Turki bin Said – Taimur ibn Feisal → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAl Bu-Saïd Modifica el valor a Wikidata
FillsTaimur ibn Feisal, Nadir bin Faisal Al Busaidi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareTurki bin Said Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  Cavaller Gran Comanador de l'Orde de l'Imperi Indi Modifica el valor a Wikidata

Faisal ibn Turki (àrab: فيصل بن تركي, Fayṣal ibn Turkī) (Bombai, 8 de juny de 1864 - Masqat, 4 d'octubre de 1913)[1] va ser sultà de Masqat i Oman del 4 de juny de 1888 al 4 d'octubre de 1913. Va succeir el seu pare Turki ibn Saïd com a sultà. A la seva mort, el 1913, el va succeir el seu fill gran Taimur ibn Faisal.

Era el sogre d'Ali ibn Hamud, sultà de Zanzíbar.

Biografia

Tant la seva mare com la mare del seu pare pertanyien al poble surma d'Etiòpia. Va rebre una educació privada i abans d'accedir al tron va ser governador de Nizwa.

En assumir el poder l'any 1888, Faisal ibn Turki va veure que la seva autoritat a l'interior s'havia anat debilitant a mesura que els líders tribals havien anat percebent la seva creixent dependència dels consellers britànics. Va haver d'afrontar dificultats financeres durant tot el seu regnat, i el 1895 i el 1897 va haver de demanar préstec als britànics a l'Índia per a les despeses del tresor. Segons el major britànic S.G. Knoxe, el sultà Faisal era «sens dubte un governant feble, però per la seva amabilitat i obertura va guanyar certa popularitat».[2]

El 1895 es va veure obligat a buscar refugi al fort de Jalali després de l'ocupació de Masqat. Els agents polítics britànics van frustrar els seus esforços per recuperar Masqat i el van obligar a cortejar els francesos. Va concedir als francesos les instal·lacions de carbó per a la seva flota de Bandar Jissah, prop de Masqat.

Decidits a frustrar qualsevol creixement de la presència francesa en el que els britànics consideraven la seva esfera d'influència, el Regne Unit va presentar a Faisal ibn Turki un ultimàtum el 1899 ordenant-li que s'embarqués en el vaixell insígnia britànic o Masqat seria bombardejada. Tenint pocs recursos, Faisal ibn Turki va capitular.[3] Humiliat públicament, la seva autoritat va quedar danyada de manera irreversible. El 1903 va demanar permís a Lord George Nathaniel Curzon, virrei de l'Índia, per abdicar, però la seva petició va ser denegada. El control de la capital es va delegar a Saïd ibn Muhammad al-Saïd, mentre que els afers de l'interior van recaure en un exesclau, Sulayman ibn Suwaylim. El 1913 es va perdre completament el control de l'interior i un imamat refet va tornar a amenaçar per a Masqat. El maig de 1913, Salim ibn Raixid al-Kharusi va ser elegit imam a Tanuf i va encapçalar una revolta contra el soldà que comibnava els grups tribals hinawi i ghafiri.

A la mort de Faisal, el va succeir el seu segon fill, Taimur ibn Faisal. El sultà Haitham d'Oman és un descendent directe de Faisal ibn Turki.

Descendència

Faisal ibn Turki va tenir 24 fills:[1]

  1. Sàyyid Badran ibn Faisal al-Saïd
  2. Sultà Taimur ibn Faisal al-Saïd
  3. Sàyyid Nadir ibn Faisal al-Saïd
  4. Sàyyid Muhammad ibn Faisal al-Saïd
  5. Sàyyid Hamad ibn Faisal al-Saïd
  6. Sàyyid Hamud ibn Faisal al-Saïd
  7. Sàyyid Salim ibn Faisal al-Saïd
  8. Sàyyid Ali ibn Faisal al-Saïd
  9. Sàyyid Malik ibn Faisal al-Saïd
  10. Sàyyid Shihab ibn Faisal al-Saïd
  11. Sàyyid Abbas ibn Faisal al-Saïd
  12. Sàyyid Matar ibn Faisal al-Saïd
  13. Sàyyida … bint Faisal al-Saïd
  14. Sàyyida Burda bint Faisal al-Saïd
  15. Sàyyida Rahma bint Faisal al-Saïd
  16. Sàyyida Ruma bint Faisal al-Saïd
  17. Sàyyida Taimura bint Faisal al-Saïd
  18. Sàyyida Aliya bint Faisal al-Saïd
  19. Sàyyida Walyam bint Faisal al-Saïd
  20. Sàyyida Shatu’ bint Faisal al-Saïd
  21. Sàyyida Saraya bint Faisal al-Saïd
  22. Sàyyida Taimura bint Faisal al-Saïd
  23. Sàyyida Shirin bint Faisal al-Saïd
  24. Sàyyida Shuruqa bint Faisal al-Saïd

Honors

Honors nacionals

  • Gran Mestre de l'Orde d'al-Said[1]

Honor estrangers

  • Medalla d'or de Delhi Durbar d'Eduard VII - 15 de novembre de 1903[1]
  • Cavaller Honorari Gran Comandant de l'Orde de l'Imperi Indi (GCIE) - 1904[4]
  • Medalla d'or de Delhi Durbar de Jordi V - 12 de desembre de 1911[1]
  • Orde dels Lloables, 1a classe en brillants del Sultanat de Zanzíbar[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «The Al-Busaid Dynasty - OMAN» (en anglès). .royalark.net. [Consulta: 17 desembre 2022].
  2. ↑ Peterson, 1978, p. 65.
  3. ↑ Lucas, 1997, p. 197.
  4. ↑ «India Office, 15 April 1904». The London Gazette, 15-04-1904.

Vegeu també

Bibliografia

  • Lorimer, John. Gazetteer of the Persian Gulf (en anglès). Bombai: Govern Britànic, 1915. 
  • Lucas (15 June), ,, с. 197, ISBN, Ivor. A Road To Damascus: Mainly Diplomatic Memoirs from the Middle East (en anglès). The Radcliffe Press, 1997, p. 256. ISBN 978-1-86064-152-7. 
  • Peterson, John E. Oman in the Twentieth Century: Political Foundations of an Emerging State (en anglès). Croom Helm, 1978, p. 286. ISBN 9780856646294. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Sultans d'Oman, des de 1749
Ahmad ibn Said  · Saïd I  · Hamad ibn Saïd  · Sultan ibn Ahmad  · Salim I  · Saïd II♦  · Thuwayni ibn Said  · Salim II  · Azzan ibn Qais  · Turki ibn Saïd  · Faisal ibn Turki  · Taimur ibn Feisal  · Saïd III  · Qabus ibn Saïd  · Haitham ibn Tariq
Bandera d'Oman
♦ Com a sultà de Zanzíbar