Bacora (peix)

Infotaula d'ésser viuBacora
Thunnus alalunga Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN21856 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScombriformes
FamíliaScombridae
TribuThunnini
GènereThunnus
EspècieThunnus alalunga Modifica el valor a Wikidata
Bonnaterre, 1788
Nomenclatura
Sinònims
  • Albacora alalonga (Bonnaterre, 1788)
  • Germo alalonga (Bonnaterre, 1788)
  • Germo alalunga (Bonnaterre, 1788)
  • Germo germo (Lacépède, 1801)
  • Germo germon (Lacepède, 1800)
  • Germo germon steadi (Whitley, 1933)
  • Orcynus alalonga (Bonnaterre, 1788)
  • Orcynus alatunga (Gmelin, 1789)
  • Orcynus germo (Lacepède, 1801)
  • Orcynus germon (Lacepède, 1800)
Il·lustració d'una bacora feta als Estats Units al segle xix
Talls de bacora fumada

La bacora, albacora, bacoreta,[1] ullada, tonyina blanca (Thunnus alalunga) o bonítol del nord [2] és un peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels escòmbrids, semblant a la tonyina, però més petit, de cos fusiforme, amb el dors blau fosc i el ventre blanc.

Morfologia

  • Talla: màxima de 127 cm, comuna entre 50 i 100 cm. Cos molt robust, sobretot, a la regió anterior; totalment cobert de petites escates, a excepció d'una cotilla d'escates més grans i desenvolupades a nivell de les pectorals, ventrals i l'origen de la primera dorsal. De 25 a 31 branquispines sobre el primer arc branquial. Dues aletes dorsals separades per un estret interval i que es poden arreplegar en un solc; la segona més baixa que la primera; de 7 a 9 pínnules darrere de la segona dorsal. L'aleta anal amb espines, radis tous i de 7 a 9 pínnules. Les pectorals són molt llargues, ultrapassant la vertical que passa per l'origen de l'aleta anal i de la segona dorsal; amb un apèndix interpèlvic bífid. Bufeta gasosa present. Coloració general blava, més fosca a la regió dorsal. Flancs i ventre més clar amb reflexos argentats; una banda lateral irisada, a tot el llarg dels flancs (animals vius). Primera dorsal groguenca, segona dorsal i anal d'un groc clar. Pínnules anals fosques, amb el marge posterior de la caudal blanc. Carn de color blanc.

Comportament

Espècie epi i mesopelàgica fins als 100 m, per sota de la termoclina o a temperatures de 17 a 21 °C. Molt bona nedadora, capaç de fer migracions transoceàniques. És molt voraç i s'alimenta de peixos gregaris, crustacis i cefalòpodes.

Reproducció

Té lloc a l'estiu, de juliol a setembre. La maduresa sexual es dona als 6 anys de vida, quan té uns 85 cm.

Distribució geogràfica

Es troba a la meitat nord de la Mediterrània occidental i a part de l'oriental (però no a la Mar Negra) i a les dues vessants de l'Atlàntic (des de Múrmansk i Labrador fins a Sud-àfrica i l'Argentina).[3]

Pesca

Carn molt apreciada, forma part de la pesca semiindustrial, artesanal i esportiva. Es captura amb diverses modalitats de pesca, com són el palangre de superfície, encerclament, arts de deriva, curricà i pesca esportiva d'altura.

Referències

  1. DIEC
  2. [enllaç sense format] https://maisor.com/ca/product-category/bonito-del-norte-3/
  3. UICN (anglès)

Bibliografia

  • Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Helfman, Gene S.; Collette, Bruce B.; Facey, Douglas E.; Bowen, Brian W. The diversity of fishes: Biology, Evolution, and Ecology (en anglès). Hoboken, NJ: John Wiley & Sons, 2009, p. 720. ISBN 978-14-0512-494-2. 
  • Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
  • Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 91.
  • Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
  • Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828. 
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
  • Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158. 

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Àmplia informació sobre la bacora (anglès)
  • Ecologia i distribució geogràfica d'aquest peix (castellà)
  • Fotografies i segells de bacores (anglès)
Bases de dades taxonòmiques
COL Fishbase FW GBIF IN ITIS NCBI OBIS OTL WoRMS