António Martins de Chaves
  | |||||||||
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1390 Portugal (Portugal) | ||||||||
| Mort | 6 juliol 1447 (56/57 anys) Roma | ||||||||
| |||||||||
| Dades personals | |||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic | ||||||||
| Participà en | |||||||||
| 4 març 1447 | conclave de 1447 | ||||||||
 | |||||||||
António Martins de Chaves (castell d'Eaus de Flavia, a prop de Porto, Portugal, 1390 - Roma, 6 de juliol de 1447) va ser un cardenal portuguès del segle xv.[1]
Biografia
António Martins de Chaves va ser beneficiari de la catedral de Lisboa[1] i degà del capítol d'Évora. L'any 1423 és nomenat bisbe de Porto.[2] Assisteix al Concili de Basilea, Ferrara i Florència com a representant del rei Eduard I de Portugal. És enviat per negociar la pau entre el rei Enric V d'Anglaterra, el rei Carles VII de França i el duc Felip III de Borgonya. La pau és signada a Arràs l'any 1435. El papa Eugeni IV l'envia a Constantinoble per convidar l'emperador Joan VII Paleòleg al Concili de Basilea, Ferrara i Florència.
El Papa Eugeni IV el fa cardenal en el consistori del 18 de desembre de 1439.[2] Martins fa construir l'església d'Antonio dei Portoghesi i l'hospici portuguès a Roma.
El cardenal Martins de Chaves participa al conclave de 1447 on és elegit Nicolau V.[1]
