Anders Johan Lexell

Infotaula de personaAnders Lexell

Silueta per F. Anting (1784) (1784) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 desembre 1740 Modifica el valor a Wikidata
Turku Modifica el valor a Wikidata
Mort11 desembre 1784 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSuècia (Finlàndia), Imperi Rus
NacionalitatSueca, després russa
FormacióReial Acadèmia de Turku
Tesi acadèmicaAphorismi mathematico-physici (1760)
Director de tesiJakob Gadolin
Es coneix perCalcular l'òrbita del Cometa de Lexell
Calcular l'òrbita d'Urà
Activitat
Camp de treballAstronomia, trigonometria i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtica
Física
Astronomia
OrganitzacióEscola nàutica d'Uppsala
Acadèmia Russa de Ciències
Membre de
Acadèmia de les Ciències de Torí (1783–)
Acadèmia Francesa de les Ciències
Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Acadèmia de Ciències de Rússia
Reial Acadèmia Sueca de Ciències Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsLeonhard Euler i Jakob Gadolin Modifica el valor a Wikidata
Influències
Leonhard Euler Modifica el valor a Wikidata
Influències en
Leonhard Euler
Família
PareJonas Lexell Modifica el valor a Wikidata

Anders Johan Lexell va ser un astrònom, matemàtic i físic fino-suec. Va passar gran part de la seva vida a Rússia on és conegut com a Andrei Ivanovich Leksel (Андрей Иванович Лексель).

Lexell va fer descobriments importants en poligonometria i en mecànica celeste; més tard el Cometa de Lexell va rebre el seu cognom. Va contriuir al desenvolupament de la trigonometria esfèrica la qual va ser la base per al descobriment de cometes i del moviment dels planetes. Va ser donat el seu nom a un teorema de triangles esfèrics.

Leonhard Euler va valorar molt l'obra de Lexell.[1] Daniel Bernoulli també ho va fer en una carta adreçada a Johann Euler.[2]

Lexell no es va casar mai. L'asteoride 2004 Lexell rep el seu nom així com un cràter de la Lluna (cràter Lexell).

Referències

  1. «Precis de la vie de M. Lexell». Nova Acta Academia Scientarum Imperialis Petropolitanae, 2, 1784, pàg. 16–18.
  2. Uchenaya Korrespondentsiya, 62, 48, 24-02-1776.

Bibliografia

  • Dulac, G. «L'astronome Lexell et les athées parisiens (1780-1781)» (en (francès)). Dix-Huitième Siècle, Vol. 19, 1987, pàg. 347-361. ISSN: 0070-6760.[Enllaç no actiu]
  • Stén, Johan C.-E.. A Comet of the Enlightenment: Anders Johan Lexell's Life and Discoveries (en (anglès)). Basilea: Birkäuser, 2014. ISBN 978-3-319-00617-8. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Anders Johan Lexell» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Grigorian, A.T.; Youschkevitch, A.P. «Lexell, Anders Johan». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 maig 2015].
Registres d'autoritat
Bases d'informació