Émile Auguste François Zurlinden
Biografia | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 3 novembre 1837 Colmar (França) | ||||||||
Mort | 9 març 1929 (91 anys) París | ||||||||
| |||||||||
Dades personals | |||||||||
Formació | École Polytechnique | ||||||||
Activitat | |||||||||
Ocupació | oficial, militar, polític | ||||||||
Carrera militar | |||||||||
Rang militar | general | ||||||||
Conflicte | Guerra franco-prussiana | ||||||||
Obra | |||||||||
Localització dels arxius |
| ||||||||
Premis
|
Émile Auguste François Thomas Zurlinden (Colmar, Haut-Rhin, 3 de novembre de 1837 - 9 de març de 1929)[1] va ser ministre de la Guerra de França entre el 28 de gener de 1895 i l'1 de novembre de 1895 i de nou entre el 5 de setembre de 1898 i el 17 de setembre de 1898[1] quan va succeir a Godefroy Cavaignac. Fou nomenat capità el 1866,[2] i fou ascendit a coronel l'any 1880.[2] Abans d'esdevenir ministre fou governador de París, i acceptava el càrrec vacant de ministre de la guerra a petició personal del president de la República. Segons Joseph Jacobs, "era un soldat honest, però de ment estreta"; els insults a la premsa "no van deixar d'afectar-lo".
Va estar molt implicat en la Resolució de l'afer Dreyfus.[1] El seu successor va ser Charles Chanoine. Tenia els ulls creuats .
Referències
Obres
- Zurlinden, Émile Auguste François Thomas. Napoléon et ses maréchaux (en francès). Deuxième édition. París: Librairie Hachette, 1911.
Càrrecs públics
|
---|